dimarts, 1 de desembre de 2009

El pa nostre...



Ok, ok. si llegiu altres blogs de cuina en català ja sabreu a aquestes alçades que l'altre setmana uns quants de nosaltres vam anar a Vinarós, que vam anar al forn de Ca Massita (nom relacionat directament amb el del Massitet, d'Olleta de verdures), que vam menjar tres arrossos d'impressió al restaurant El Bergantín i que ens van tractar a cos de rei...

Això seria el resum escuet de les sensacions, però ens deixaríem coses que, els meus companys ja han dit, però sobre les que vull insistir.

Ens deixaríem que ens ho vam passar bomba.

Ens deixaríem que és un privilegi poder-se ficar en un forn, i parlar amb gent que t'explica que porta cinc generacions fent pa sense sentimentalisme, però amb saviesa, que t'expliquen la manera de viure del passat recepta a recepta. Com diria Ali G, RESPECT!

Cócs i farinàs que reaprofitaven ingredients, i que ara que nadem a l'abundància corren camí de desaparèixer o de convertir-se en falses delikatessen. Ens deixaríem també la generositat amb la que ens van deixar ficar el nas al seu obrador, potinejar-ho tot, fer el kamacu (jo em reconec com la "kamaca" arquetípica), tastar les seves especialitats, i encara, demanar-los pa per emportar.

Ens deixaríem que era la setmana dels arrossos a Vinarós, una vila que no és com l'esperava (València no és mai com una l'espera), i que vam menjar com a bacons -bacons il·lustrats i gourmets, això sí-, gaudint de tres perles com l'arròs amb ortiga de mar, el de carxofa i popet, i el negre. I de tellines, gambes, llagostins, sípies...

Ens deixaríem que va ser un dia optimista, com la cançó que he posat de fons al vídeo (senyors de Manel, si em diuen on cal enviar-los directament els royalties per haver emprat aquesta cançó, ho faré encantada, però sense passar per la SGAE. Que sóc la primera que creu en la propietat intel·lectual, però no aprovo els proxenetes.) Un vídeo, que, com el dia, és excepcional. M'ha costat un niu pujar-lo i després he descobert que hi havia deixat falta d'ortografia ("Vinarós" amb accent tancat), així que considerem-lo un experiment únic per a celebrar un dia tan especial. Un d'aquells que et fan pensar que de vegades ens en sortim.

15 comentaris:

Massitet ha dit...

Joer, Calpena, què bonica. És cert, hi ha dies que sembla que ens en sortim...

Gràcies!

La cuina vermella ha dit...

Maroneta, la música és la millor que podies posar en el video, no t'amoïnis que t'ajudarem amb els royalties.
Una pena no haver pogut venir, però gràcies a tots vosaltres doncs, la nostra ànima també és allà. Petons.

anodina ha dit...

mar,
fas envegeta de la bona... em sembla que començare un blog culinari nomes per a poder venir a aquests festivals gourmeto-turistics.
per cert, la canço es de les que dona energia i, alhora, fa venir pell de gallina (deu ser que arriba directament a l'estomac, que és on se'm posen els sentiments).

petons

starbase ha dit...

Ahhhh, ja torna a passar el de sempre.
Ja se que passes del metablog, però sino ho dic rebento.
Fem un post del que estem ben contents i tú ens dius que ja veurem que pots trovar que no s'hagi dit... i vens i com sempre demostres el magisteri i ens passes a 200 per la dreta (es un decir).

No diré que que em sorprenguis per fer-ho, però sí que em sorprèn com ho fàs.
La quadratura del post.

Quicir.

Mar Calpena ha dit...

Jopelines, Starbase, que em presento a l'examen tard i malament (i repeteixo conceptes, que tots heu estat superagraïts i heu parlat dels arrossos, heu explicat superbé com i on vam anar...). El vídeo (i la cançó del Manel), que vesteixen molt. Però si us plau, que no s'interpreti com que m'he mirat els altres posts buscant què faltava, sinó tot el contrari: me'ls he mirat i he intentat imaginar que algun dels meus lectors, per atzar, no us havia llegit (d'això, tanta repetició).

Marta ha dit...

Ja només falta que el Xiquet de Vinaròs, es monti un blog, i penji la crònica!....
Mar, com sempre...qunat saps!
Cert és que en ho vem passar genial!
Ptnts

starbase ha dit...

Anem a veure... que jo el que dic es que m'agrada molt el post!!! Aveuresinomexplicatbé...:-)

Mar Calpena ha dit...

Jijijiji, que sóc la pitjor delinqüent de la història. Em diuen que agrada alguna cosa i acabo confessant haver mort Kennedy :b

I sí, se m'acuden uns quants que haurien de muntar blog: el nen dels Cuinetes, l'amic del Massitet, la lectora que signa com Anodina...

Cuinetes ha dit...

Mar!
Quin post - música - fotos més xulos!!!
Jajaja m'encanta que pensis que hem de muntar un bloc pel Guillem! Tot arribarà si ell ho vol (de moment apunta maneres!).
Vem passar un dia magnífic! Espero repetir-ne més d'experiències com aquestes!!

Petons!

Sara Maria ha dit...

Genial el vídeo, i tornaria a repetir el post. M'agradat això de la propietat intel·lectual i els proxenetes, hi estic completament d'acord!

MariCalpi ha dit...

Gràcies, Sara Maria. Si et va agradar, pensa que tens un botó per a compartir-lo al facebook... La veritat és que el millor de tot és el debat que està donant de sí als comentaris, molt interessant.

Receptes.org ha dit...

Que be que us ho passeu. :-)

manel ha dit...

magnífica crònica i una enveja gens sana que se'm menja. un crim que m'hagi perdut aquests superarrossos i aquest ambient sensacional.

manel ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Mar Calpena ha dit...

Manel, n'hi haurà més i t'hi esperem, eh?