dijous, 10 de desembre de 2009

Plaers simples

Com que estic a l'atur, m'he començat a llegir Anna Karenina.

Les excuses usuals de manca de temps ja no són vàlides, i he pensat que culturitzar-me una mica potser m'ajudaria, paradoxalment, a no pensar en què el pati pinta molt fosc. Que si no llegeixo ara els clàssics, és que no els llegiré mai. I he trobat més amenes que no esperava les anades i vingudes de l'Anna, el Vronsky, el Liavin i companyia, però de tant en tant alterno a Tolstoi (qui, per cert, com a dada de Trivial us diré que era vegetarià) amb altres autors diríem que una mica més lleugers. Com els de molts llibres de cuina. I aprofitaré que darrerament me n'han caigut uns quants a les mans per anar-vos-els ressenyant aquests dies, poquet a poc i gaudint del plaer simple de la lectura.

Començo per un que he arribat a conèixer bastant bé. L'any passat us comentava sobre l'aparició del aleshores nou llibre del Jamie Oliver, que ens introduïa als secrets del "local and seasonal". Però mentre escrivia aquelles línees, jo tenia al cap un llibre que a Anglaterra acabava de sortir, el Ministry of Food. Ara arriba a les nostres terres editat per RBA (32 €) sota el nom de Escuela de cocina de Jamie Oliver, però jo tinc la sort d'haver-ne gaudit com a regal de subscripció a la revista Good Food. La premisa del llibre és que tothom pot aprendre a cuinar en 24 hores, i mentre que aquesta idea és una absoluta collonada, la resta de coses del llibre no ho són. Descartem d'entrada qualsevol noció de que ens convertirem en uns superxefs en un sol dia i endisem-nos en el títol.

El primer que crida l'atenció són les lluminoses i hipersaturades fotos, quelcom si Martin Parr es dediqués a xutar bodegons de cuina. Són molt i molt British, amb papers de paret horteres, figuretes de ceràmica i greix que taca la vora dels plats. Res a veure amb els estilismes nets de la cuina tecnoemocional (malgrat no necessàriament més realistes). Les fotos suggereixen una imatge de calidesa, familiaritat i modernor, molt adequada per a la proposta que se'ns fa a la introducció: ressucitar l'esperit del Ministeri del Menjar que el govern britànic va crear a la Segona Guerra Mundial per tal d'ensenyar als illencs a cuinar i menjar bé malgrat les restriccions. Oliver agafa aquesta idea i imagina un programa en el que els lectors del seu llibre agafaran cada una de les receptes, les aprendran, i les passaran a algú altre. Un concepte utòpic que no sé què tal estarà funcionant a la Gran Bretanya, però que no estaria de més que algú adaptés aquí. Perquè el llibre de Jamie Oliver està prou ben traduït (no deu ser fàcil vertir el seu cockney supercastís), però en alguns punts l'adaptació es demostra missió impossible, en particular quan es parla d'ingredients que a qualsevol botiga britànica són de fàcil accés, però que aquí ens pot costar de trobar (per estretor de mires dels súpers, eps! que fa anys que no veig berros enlloc).

Però les pegues esmentades fins ara no haurien d'amagar-nos els valors del llibre. Oliver és didàctic i sap com explicar qualsevol procés per a que s'entengui, una virtut que no tants cuiners tenen. Potser cap llibre no pugui garantir que es pot aprendre a cuinar en vint-i-quatre hores, però aquest, de seguir-lo com si es tractés d'un curs (en el que farem des de curris fins a esmorzars, passant pels clàssics del rostit) ens garantirà que menjarem sempre i en tota ocasió amb correcció. I com a mostra, us deixo amb la imatge no tan maca com les del llibre- de les pastanagues, patates i xirivies que vaig preparar seguint el mètode Oliver. Un mètode que bàsicament, consisteix a bullir una mica les verdures abans d'enfornar-les amb alls, oli i romaní. Una preparació senzilla però vistosa, que defineix bé l'essència d'aquest volum centrat en els plaers simples d'un bon àpat.

12 comentaris:

starbase ha dit...

JAMIEEEEEEEEEEEEEEEEEE! Yes, yes i re-yes.
A mi m'encanta el rotllo d'aquest tio. Suposo que la distància permet no coneixer les parts fosquetes, però m'encanta com ha anat 'passant pantalles' desde 'naked xef' a 'natural xef'.

JAMIEEEEEEEEEEEEE.

PD: I em permet practicar l'anglès :-D

núria ha dit...

Ais, no sé què em passa amb Jamie Oliver però no m'acaba d'entrar --tot i que confesso que no tinc cap dels seus llibres--, és potser aquest rotllo mediàtic amb revista amb nom propi a l'estil Oprah, o potser el fet que fa la seva pròpia línea de TOT, o ves a saber, manies personals... Perquè sí que m'agraden altres xefs similars i mediàtics, Nigel Slater, Donna Hay o Trish Deseiné... Potser l'hauria de prova, huh?

Sara Maria ha dit...

El vaig veure l'altre dia i vaig pensar que me'l compraria, ho faré aquest matí mateix!! De berros en pot de vidre en trobes al Tall Angles... de frescos a la Boqueria... Clar!!
Gràcies per l'entrada, ara que ens fas gastar en temps de crisi!!! Hhehehehe...

Marta ha dit...

Ni l'Oliver ni el Ramsay....massa mediàtics...no puc!!! no els trago!!!I potser tenen receptes bones...però...(jo vaig descobrir la sopa de "parsnip" gràcies al Ramsay...)però no sé...
...si m'agraden per l'idioma...així també practico!!!!
Ptnts

Marta ha dit...

Ni l'Oliver ni el Ramsay....massa mediàtics...no puc!!! no els trago!!!I potser tenen receptes bones...però...(jo vaig descobrir la sopa de "parsnip" gràcies al Ramsay...)però no sé...
...si m'agraden per l'idioma...així també practico!!!!
Ptnts

Massitet ha dit...

Per aquelles coses agradables que té la vida,a mi em va caure -gairebé literalment- un exemplar a les mans fa un parell de setmanes i me'l vaig mirant de tant en tant perquè trobo, com tu, que te coses força interessants.
Jo al noiet aquest el vaig "descobrir" quan fa una parell d'anys passaven alguns dels seus programes a Localia i em va caure suficientment bé com per anar-lo seguint. Crec que, com el llibre, té coses interessants!

Petons, veïna!

Mar Calpena ha dit...

Hehehe. Per expressar el seu vot envii un missatge amb el codi OLIVER.SÍ o OLIVER.NO al 666. Cost de l'SMS, ni t'ho explico. Condicions no expressades davant notari ni enlloc més que aquí.

Sara Maria ha dit...

Ja el tinc, i si, compleix expectatives. A mi m'encanta el Jamieeeeeeeee... Estic amb l'Starbase!!! OLIVER.SÍ

Efwyon ha dit...

Fa poc he descobert el teu blog arran de les visites a cuinaambcompte. A casa ens agrada molt en Jamie, ens encanta la manera de cuinar tan esbojarrada i senzilla que te fins i tot ens vam comprar el shacker aquell que fa servir per fer els adobs pero es va trencar enseguida. Frisem per anar a casa ma mare i veure´l al "Canal Cocina"

minimontse ha dit...

Doncs jo també soc Pro Oliver. M'agrada el seu estil natural, apassionat, potser una mica flipat, de cuinar amb voluntat divulgativa, lúdica i hedonista. Toma castaña (o "have chestnut")

Mar Calpena ha dit...

Efwyon, encantada! Jo també tinc el shaker, i resisteix, tot i que una mica matxucat. Minimontse, m'ha encantat això del Have Chestnut. Prometo fer-ho servir en un proper post!

Ro ha dit...

Doncs crec que és la tercera recomanació de llibres que et segueixo, me'l compro i el disfruto. Merci! A l'Oliver l'he descobert tard però m'agrada molt. A veure si faig alguna recepta...