dilluns, 8 de febrer de 2010

Milano



Sé que potser em sabrà greu a la llarga escriure aquest post, però he de compartir amb vosaltres el que ja és un secret a veus a la nit barcelonesa. La cocteleria que més mola (més gran que el Boadas, menys "adulta" que el Dry Martini, més cèntrica que l'Stinger, amb horaris més amplis que la de l'Hotel Rivoli) és el Milano. Al costat de la cafeteria Bracafé de Ronda Universitat, 35 s'hi obre una estreta escala que baixa a aquest local.

Taules amb sofàs relaxats, còctels impecables, i ambient literari, modern, però no afectat ni snob, acompanyat moltes nit de jazz en directe o de passis de pelis clàssiques. Un lloc on no mirar el rellotge, on demorar-se amb els amics i fer-la petar amb calma. Varietat infinita de marques de beguda, cambrers amables però no pesats, i converses en les que no cal cridar. Sempre us trobareu algú. Un luxe (tot i que els preus, segons què demaneu, acompanyen). Dirigida amb ma de ferro i guant de vellut per un ex barman del Boadas que podria passar per una estrella del Hollywood clàssic.

8 comentaris:

Francesc ha dit...

M'agrada molt com escrius i com t'hi expresses. Aquesta crònica teua del "Milano" em sembla genial. I que conste que no el conec, aquest local!!! Salutacions

Mar Calpena ha dit...

Moltes gràcies, Francesc. El local, com deia, és ben recomanable!

Marta ha dit...

Un dia quedem i fem uns gins...
et sembla?
Ptnts

starbase ha dit...

Una de les poques coses que lamento de ser abstèmi és el tema dels còctels. Té un glamour, una finura i un refinament que trobo irressistible.

No és igual quan demano el meu suc...

Amapola Domingo ha dit...

Milano forever.

Vero ha dit...

Canvio sukiyaki per cóctel pero ya! (que fa més "celebració", tu) :-)

Maida ha dit...

Hi vaig anar un dilluns després d'un concert. Em va agradar molt tot i que aquella nit, per temes de cotxe, no vaig poder disfrutar de cap cocktail...

Massitet ha dit...

Mira!
Ves per on, a qui et podràs trobar a partir d'ara és a un servidor! Té molt bona pinta, la veritat!!
Ara, per batre al Harry's Bar com a preferit meu ho té fotut: no crec que cap dels músics que hi actua tingui el toc absolutament decadent del piansita del Harry's...

Salut!

P.S.: Si no molesto, m'apunto als gins amb la Marta! Olé!