dimarts, 9 de febrer de 2010

Sabàtic


Han passat ja uns quants dies des de que Ferran Adrià va anunciar que s'agafaria un període sabàtic de dos anys. Més enllà de l'enveja que em fa el cuiner per poder-s'ho permetre-jo, de moment, estic en sabàtic, també, però a la força- em pregunto per fi l'"ara què" de rigor.

- Ara què per a certa premsa per a qui no hi havia ningú més que Adrià (cosa molt pràctica perquè els evitava mullar-se amb els que empenyen a sota. Adrià era la taquigrafia de l'alfa i l'omega i per sota d'ell hi havia una certa paritat en elogis i crítiques, dins de cert nivell)? L'ara què dels crítics en general, em plantejo darrerament, és bastant més ampli, i crec que li dedicaré un post aviat, però al menys en el seu cas no totes les opcions acaben i comencen amb el de l'Hospitalet.

- Ara què per als tradicionalistes, que tindran una oportunitat per a demostrar les seves tesis sense que la seva gran nèmesi els faci ombra? Conseguiran elaborar el seu discurs i fer-lo tan rendible i atractiu com el seu oposat? Ara ja no tindran excusa per a no fer-ho.

- Ara què per a la guia Michelin? Li trauran una estrella al Bulli quan reobri, com solen fer quan un restaurant canvia de cuiner? O no hi haurà nassos?

- Ara què per els cuiners més innovadors, que hauran de fer patent qui copia i qui innova de debó? S'atrevirà algú a disputar-li el lloc? (La meva aposta és que més d'un se sentirà alliberat). Aconseguiran alguns professionals reivindicar-se com es mereixen ara que en tenen la millor oportunitat?

- Ara què, per a Ferran Adrià? Imagino que ell ja té plans, i que no passarà un any sencer lluny de la cuina. Però tenir massa opcions a l'abast de la ma, pot ser tan dolent com no tenir-ne cap. Me'l vull imaginar portant una vida normal i sense projectes exòtics. Reprenent el plaer del dia a dia. No fent un exercici d'anàlisi mental cada cop que menja res. Divertint-se, potser provant un altre art. Parlant amb la gent del carrer sobre què mengen (i què fan!) cada dia. Aprenent idiomes, o música, o fent esport. Lluny del control i la tensió dels fogons.

Per als cuiners casolans, tot plegat potser no sigui tan trascendent. Dia a dia cuinarem i menjarem igual que sempre. Potser l'únic efecte sigui que la retirada pot fer que la premsa general, capriciosa com a premsa que és, doni per acabada la seva actual història d'amor amb la gastronomia i això faci aturar una mica l'impuls del sector. I que nosaltres, els petits, els que no sortirem mai a un titular si ens retirem, seguirem somiant amb que un dia ens toqui la rifa del Bulli.

5 comentaris:

Angus ha dit...

Lo que va a conseguir es sobre todo crear más expectación y que todavía más gente quiera ir cuando reabra (y ya tenía unas listas de espera de años, imagina con el tapón que se hará ahora).
La verdad es que me intriga qué cosas se le ocurrirán durante este tiempo a esa cabecita loca...

TocaFogons ha dit...

No se si es cert, però en alguns mitjans s'ha publicat que té un problema judicial amb un antic soci del Bulli. En fi, sigui com sigui, si aquest home torna, ho farà amb innovació. No s'entendria el seu parèntesi sense quelcom espatarrant que ens deixi amb la boca oberta. Jo tinc una petita promonició. Fins avui a la gastronomia hi intervenen bàsicament els sentits del gust, vista, olor; i el tacte en menor mesura. No creus que es podria decantar per potenciar tacte i afegir l'oïde en la presentació de les seves noves creacions? Ai, ai, ai, que a en Santi Santamaria li agafarà un atac d'aquí a dos anys...Salut

starbase ha dit...

A mi se m'acudeix que integrarà el mon de l'art dins el restaurant.
Però ves a saber...

Francesc ha dit...

A mi m'agradaria molt, ni que fóra una vegada a la vida, anar al seu restaurant. Però, de moment, ho veig moooolt pelut. L'economia no està per alegries. Si que em té una mica encuriosit amb què ens sorprendrà. Tindrà raó l'starbase? Hi haurà una nova "guerra de cuiners"?

latiquismiquis ha dit...

Doncs jo espero que el Ferran Adrià torni amb un tema social...digue'm agosserada...però jo també tinc una premonició...

Salut