diumenge, 18 d’abril de 2010

Esclaus de la imatge


Sempre fa ràbia quan un plat t'agrada especialment i no tens càmera a ma per retratar-lo pel blog. Amb la tonteria, fa casi un any que tinc pendent pujar aquest pastís salat que vaig treure del llibre Chocolate and Zucchini. Es podria dir que el pastís ha estat esclau de la seva pròpia imatge. Queda tan cuco tallat, amb el verd dels festucs i el vermell del xoriço que destaquen com gemmes sobre la pasta tendra i blanca, que és el menjar perfecte per dur a una festa (i ideal, si en sobra, per combatir ressaques, pel que m'asseguren els amics amb qui vaig passar el Cap d'Any) i una no s'atura a obrir-lo abans per fer-li una foto (diuen els manuals d'etiqueta que es lleig portar menjar començat a un sopar...)



Vet-ho aquí que avui he tornat a preparar-lo, i com que no tenia cap sarau en perspectiva, per fi li he pogut fer una sessió de fotos a aquesta supermodel de pastís. En la versió original de la recepta, portava també tomàquets secs, però ho he provat i no m'acaben de lligar. El que sí em sembla imprescindible, en termes de gust, és que no us salteu el sèsam: li dona a la crosta un je ne sais quoi adorable. Diu la Clotilde Dusoulier, l'autora del llibre, que la mateixa base es pot fer servir amb herbes, tacs de formatge, olives...


Pastís salat de festucs i xoriço


Ingredients

Mantega per greixar el motllo
Dos o tres cullerades de llavors de sèsam
Tres ous
150 grams de farina
Una cullerada de llevat (tipus pastisseria)
Dues cullerades de llet
Un iogur grec (la recepta original demana 150 grams de iogur grec, però com el iogur grecoespanyol estàndard en fa 125, i la meva ànima catalana refusa obrir un iogur només per agafar-ne una cullerada, per això he afegit les dues cullerades de llet).
Un polsim generós de sal
Quatre cullerades d'oli d'oliva bo, bo.
100 grams de xoriço a daus
100 grams de festucs (si són salats, feu el polsim menys generós)
Pebre
Julivert picat a dojo

Preescalfeu el forn a 180 graus. Greixeu un motlle de plum cake i aboqueu-hi la meitat de les llavors, sacsejant per a que es distribueixin bé.
Barregeu la farina i el llevat en un bol petit. En un de més gran, bateu els ous amb la sal i el pebre. Afegiu-hi el iogur, la llet, si s'escau, i l'oli, i torneu-ho a batre. Tireu-hi la farina i remeneu-ho amb una cullera de fusta, no gaire enèrgicament fins que quedi més o menys homogeni. Aboqueu-hi els festucs, sencers, el julivert i el xoriço. Vesseu amb compte la pasta al motllo (per no descuajeringar la capa de sèsam), i alliseu-ne la part superior amb una espàtula. Cobriu-la del sèsam restant i enforneu-ho entre 40 i 50 fins que el clàssic truc de l'escuradents sec us indiqui que està llest. Espereu a que refredi per tallar-lo. També el podeu congelar, tallat a dernes gruixudes i ben tapat en una bossa de congelació, per si mai us voleu muntar una festa privada. Enjoy!

12 comentaris:

josep ha dit...

Mar,
Una molt bona recepta. Ah! m'ha agradat això d'anar en compte per no "descuajeringar" la capa de sèsam.
Una abraçada

Sílvia A. ha dit...

M'encanten els pastissos salats i aquest deu estar boníssim.
Sílvia

starbase ha dit...

Pastís salat, un fals oxímoron. És realment atractiu!!

Mercè ha dit...

Mar, quin pastís salat més bo i mooolt bonic, com dius tu.
Petons!

La cuina vermella ha dit...

Nena, festucs i xoriço, això sí que mola!!!

Angus ha dit...

Muy muy apetecible para quien como yo somos más dados al salado que al dulce.

la gemmota ha dit...

jaja, a mi també m'ha passat de preparar un pastís i no poder-ne fer cap foto per no portar-lo destrossat...i treure la càmera a casa dels amics o familiars queda molt cutre!!

Mar Calpena ha dit...

Josep: "Descuajeringar", malgrat ja es trobi present a l'obra d'Ausiès March ("Veles e vents han mos desigs complir/faent camins descuajeringats per la mar"), és un prèstec de Forges.

Sílvia, Starbase, Mercè, Vermells, el gust fa joc amb la pinta!

Angus, yo también soy más de salado, aunque no lo parezca por la cantidad de dulces que posteo últimamente.

Gemmota, al final els meus amics comencen a tenir assumit que si no em deixen fer fotos em paso el sopar neguitosa i capficada! És com si em faltés alguna cosa!

Massitet ha dit...

Llarga vida a la dictadura de la imatge!
T'entenc perfectament Calpena: és tan bonic! I si no em confonc molt, tant bo!!!
Prenc nota de la recepta, i ves que no li passi a Ca Massita...

Salut!

xavier ha dit...

Quina recepta més guay!

Amb el pastís fas entrant, primer, segon i postre.

Una abraçada!

Francesc ha dit...

Quina recepta més bona!!! Si l'Ausiàs alça el cap, segur que es "desquajeringava" de riure... Besades

Carme ha dit...

Quin pastís més maco! amb la varietat d'ingredients ha d'estar deliciòs.
Salut,