diumenge, 8 d’agost de 2010

Un bon dia (i una bona recepta)

Una de les frases més perilloses que hom pot dir públicament és que és feliç. Segur que aleshores venen els déus -que, en general, són una colla de pocasoltes amb vocació de guionista de sitcom o quelcom pitjor- i castiguen el seu hubris amb algun problema. Així que no diré que sóc feliç, però sí que darrerament me'n sento cada cop més.

Mar Calpena, una dona marcada

No és que les meves circumstàncies externes hagin variat gran cosa, o que no tingui una llista llarguíssima de trets que m'agradaria millorar de la meva vida i en mi mateixa. Però en els últims temps puc assenyalar unes quantes ocasions en les que he pensat que els dies són tal i com m'agradaria viure'ls habitualment i que m'acostava una mica més a ser la persona que voldria ser. Avui n'ha sigut una, d'aquestes ocasions.

Crec que part de l'alegria es deu a que torno a còrrer, i que aquest cop me n'estic sortint, sempre i quan per "sortir-se'n" donem per abandonada qualsevol expectativa en termes de velocitat o fons. El cas és que temps enrera em vaig apuntar al fòrum de corredors.cat (tinc pendent explicar-vos l'anada que vam fer a Can Jubany), i així he anat sabent de diferents curses i activitats. Avui es corria (i nedava) l'Aquatló popular de Blanes, que consisteix a 400 metres de natació, 4000 de còrrer i 400 més de nedar. I m'hi vaig apuntar, sobre tot aprofitant que la Pilar Vi també hi volia anar.

Ha estat una experiència, tota una experiència... M'encanta l'ambient de les curses, m'encanta la sensació que mai res surt com un s'espera, i que al final tot és més dur i a l'hora més descansat del que sembla. M'agradaria que arribés el dia en que pugui fer una cursa -qualsevol cursa- sense patir gaire, però de moment això és lluny. Però des del principi hi ha la màgia de sentir ossos i músculs esforçant-se, els rius d'endorfines que brollen dels pulmons cansats, els crits de la gent que t'anima, la sensació de vertigen quan encara no veus el final a prop, el riure infantil que et provoca recordar els petits detalls patxangueros (espectacle dantesc, he corregut en bikini).

No acabo d'entendre per què "morralla" és un insult.

Després de la cursa hem segut amb l'Eulàlia i l'Enric, dos correcats, a prendre un merescut plat de morralla i una cerveseta. Sol, peix fregit, cervesa i conversa. Si se us acut un migdia de diumenge millor, me l'expliqueu. Més tard, retorn a Barcelona, dutxa i dinar, i una migdiada faraònica que feia una dècada que tenia pendent. Més mandra, lectura, tele, dolce far niente, i a l'hora de sopar, ganes de provar una recepta del nou llibre del Mark Bittman (l'editor de cuina del NY Times de qui us en he parlat moltes vegades. No em feu buscar el link que tinc son), Kitchen Express. Es tracta d'un volum amb 404 idees de receptes -no en diria de receptes, perquè de vegades les indicacions sobre quantitats i temps són més aviat nebuloses- que es poden fer en menys de mitja hora. M'intrigava una d'albergínies que feia servir el microones, perquè aquest és un trasto que només toco molt de tant en tant, i rarament per cuinar. No tenia pensat fer un post, ni tan sols, però la recepta m'ha agradat tant que quan acabava de començar a menjar -si us hi fixeu, hi un tall d'albergínia partit- m'he aturat per fer-li una foto. Un plat principal o una guarnició amb un punt exòtic, i que està fet en deu minuts. Així que sense més retard, us deixo amb la recepta que ha posat un punt i final adient a un bon dia.

Es nota que la foto és improvisada. I a molta honra, que he hagut de deixar de menjar per fer-la.

Albergínies al microones amb mel 

Ingredients

55 grams de pa ratllat
Un volum equivalent de julivert picat
1 all
1 albergínia grandeta o dues de petites
Tres cullerades d'oli
Dues cullerades de mel
1 llimona
1 iogur
Sal i pebre

Barregeu en un bol el pa ratllat, el julivert, l'all picadet, un polsim de sal, l'oli i la mel. Talleu l'albergínie a dernes gruixudetes (un parell de cm.) i poseu-les en un plat que pugui anar al microones. Rasqueu la superfície de l'albergínia per fer-hi unes estries i poseu-hi una mica de la barreja de pa ratllat, prement per a que quedi enganxadet. Tapeu-ho sense molt d'interès (no ha de quedar hermèticament segellat) amb paper de forn, i fiqueu-ho al microones cinc minuts a màxima potència. Destapeu-ho i torneu a posar-ho dos o tres minuts més, fins que els talls siguin tous. Mentre, bateu el iogur amb una mica de pebre i poseu-lo en bol apart. Quan ho treieu del microones, ruixeu-ho amb una mica de suc de llimona abans de salsar-ho amb el iogur. Voilà!

25 comentaris:

mar ha dit...

quin dia més complet!
fa molt bona pinta aquesta recepta... me l'apunto per tastar-la!

Marta ha dit...

Estàs que "te sales"...ja saps, per mi tot un ídol!!! Això de còrrer...és superior a mi! I si un bon dinaró després de l'esforç!
I l'albergínia fantàstica!!!
Ptnts

Roger ha dit...

Felicitats per la cursa :)

Bona pinta les alberginies i a més tinc tots els ingredients per casa, que tradueixo en possiblement caigui avui nit

josep ha dit...

Felicitats per l'aquatlò, per sentir-te bé i per les magnífiques albergínies que has preparat.
Una abraçada

Gemma ha dit...

M'alegro que ja tornis a córrer :)

La recepta de les albergínes m'encanta, ja la tinc apuntada per provar-la avui mateix!!!! Ha de quedar molt bo i és super fàcil, de les receptes que m'agraden a mi ;)

La cuina vermella ha dit...

Ens n'alegrem de la teva felicitat (ho diem fluixet, no sigui que vingui un déu pocasoltafilldeputa!.
Ens ha encantat la crònica, la morralla i les albergínies. El que més ens ha agradat, però, va se el teu comentaria ahir al twitter:

@mcalpena: Hi ha gent que fa el pagès de mala manera als aquatlons (corren en bikini, es salten un tros per despiste, neden d'esquena). Jo en sóc una.

starbase ha dit...

Lleginte m'entren ganes de anar a correr i tot. Un dia perfecte realment, i no tant per el que vas fer exactament si no per la felicitat que transmets.

Que una cosa es per causa de l'altra? I jo que sé dona! a mi el que m'agrada es veure la felicitat vingui d'on vingui :P

Felicitats

Pilarvi ha dit...

Per mi també va ser un gran dia!! Realment les endorfines són la bomba!!!

M'ha agradat molt com has descrit les sensacions de la prova, jo també ho vaig així... per no parlar de la rialla que se'm veu sota el nas cada cop que ho recordo i em veig mig perduda pel passeig marítim de Blanes, sense saber on vaig ni per que.

La propera vegada ja miraré de tenir preparades un parell d'albergínies a la nevera :-P

Petons!

Francesc ha dit...

Jo no seria capaç de participar en eixes competicions... però a preparar unes albergínies tan espectaculars sí. Me les apunte!!! Salutacions

Anònim ha dit...

Que contenta em fa llegir aquesta cronica! Soc la teva xarmana des de Colonsay. Molts petons.

Tiriti ha dit...

Uff, m'alegro per la teva felicitat, però només de llegir el verb "còrrer", ja em canso!, llàstima que les endorfines no es puguin cuinar!!!.

Bon estiu i una abraçada feliç!!!

Karles ha dit...

Wow, quina bona pinta té aquesta cursa, si ho arribo a saber m'hi apunto!!!!

Mar Calpena ha dit...

Gràcies a tots! Sí, m'ho vaig passar molt bé, malgrat haver pagat la novatada... Confio que m'explicareu què tal les albergínies!

Laura (Recetas Trucos Tips) ha dit...

Hola!

m'agrada la recepta de l'alberginia, resulta molt pràctica u és deliciosa

:)

salutacions

Dinar per a una ha dit...

ei que be aquests ànims feliços!
en quant al llibre, em podries dir quina és la relació text/fotografia?
gràcies!

Mar Calpena ha dit...

Dinar, el llibre no està il·lustrat. Vaig dir erròneament que eren receptes per a fer en menys de 30 minuts, i en realitat són de menys de 20. N'hi ha dos o tres per pàgina (ja et dic que les explicacions són una mica laxes). A Amazon hi ha una mostra que es pot veure en línia...

Dinar per a una ha dit...

ohhhhh...
ja l'he mirat per l'amazon però em pensava que tenia mala sort i no ensopegava les pagines amb fotos...
gràcies!

margot ha dit...

Hola guapisima,me encanta como transmites tus emociones escribiendo.
Ya veo que practicas la ...
La ley de la atracción.
Es desear que las cosas sucedan como queremos...
Deliciosas las berenjenas.
Un abrazo.

Amapola Domingo ha dit...

que bé Mar me n'alegro molt que estiguis tant bé!!

quanta estona corres de seguit?? m'agradaria fer algo així però ara mateix crec que aguantaria 1 minut... uf...

petó

Massitet ha dit...

Ei, Calpena!
M'alegro molt de que cada cop et sentis més feliç. I que duri!
Per cert, les albergínies estan de la muerrrrrrrrrrrrrrrrte!!!

Petons, alkaseltzer i salut!

Teresa ha dit...

No hi ha com un bon plat de morralla fregideta i unes bones llesques de pa amb tomata, encara que les albergínies tenen molt bona pinta, no les he provat mai, però en prenc nota!
Petó

xavier ha dit...

Hola Mar,

T'admiro, de veritat! Jo no podria fer-ho pas.

La Rosa Maria fa les albergínies com tú i queden boníssimes.

Una abraçada!

Irene ha dit...

Hola!
Acabo d'arribar al teu blog lincant d'un blog a l'altre a la blogosfera i m'ha encantat. Ja t'he afegit al Reader :) Jo també sóc bloguera de cuina i corredora de lleure (6km dos o tres matins a la setmana i alguna cursa molt de tant en tant).
Un petó!

Mar Calpena ha dit...

Massitet - Me n'alegro molt, que us agradessin!

Teresa - La morralla és boníssima, i les albergínies, t'ho garanteixo, també.

Xavier - Sí que podries, Xavi, tot és posar-s'hi!

Irene - Doncs jo t'afegeixo a tu... quina pinta, les teves receptes!

diseño web ha dit...

Delicioso!!! Se ve fantastica!