diumenge, 21 de març de 2010

Pizza!

Hi ha dissabtes a la nit en que el cos demana beure's fins l'aigua dels florers i tancar uns tots els bars de la ciutat, i dissabtes a la nit en el que la suma de totes les felicitats d'aquest món consisteix a repatingar-se al sofà amb una peli o un llibre i atacar una bona pizza, per després caure adormidet sota les mantes quan no són ni les dotze. I aquest dissabte per a mi ha estat dels de la segona categoria.


Una de les escasíssimes fites de les que puc fardar (mira tu si és trist fardar d'això) en termes culinaris des de que em vaig independitzar és que ni una vegada no he demanat una pizza per telèfon. Abans me les feia a base de tortillas mexicanes -sobre tot perquè al fornet de la senyoreta Pepis que tenia a l'altre pis no hi hagués cabut altra cosa- però ara he descobert que, de fet, preparar la base de pizza està tiradísssssssim i que no hi ha excusa per no tenir-ne una de llesta al congelador en tot moment. Per si no teniu un dissabte rabiós.

La recepta que us passo està adaptada de les dues, pràcticament idèntiques, que surten als llibres de Mark Bittman How to cook everything i How to cook everything vegetarian. Si teniu una panificadora o un robot de cuina, són faves contades. Si no, us en queden una o dues per contar, així que tampoc no hi ha excusa. Els ingredients us procuren prou pasta per a dues pizzes d'uns 28 cm, és a dir, dues pizzes per a dues persones. Si esteu sols, congeleu-ne una, preneu la meitat de la pizza que sí que cuinareu per sopar i guardeu l'altra per esmorzar el dia següent després d'haver anat a còrrer de bon matí (o, si la vostra opció de dissabte és la destroyer, quan finalment aterreu a casa). El temps total que requereix fer aquesta pizza és inferior al que triga un pizzer en moto, i el resultat, infinitament més agraït.

Bases de pizza

Ingredients

450 grams de farina (podeu substituir-ne la meitat per farina integral o uns cinquanta grams per Maizena)
Un sobre de llevat de forner
Dues cullerades de cafè de sal
Dues cullerades d'oli + una altra cullerada
Entre 250 i 300 ml d'aigua

Si ho feu amb la panificadora, heu de fer servir el programa de pastar. En aquest cas, o si ho prepareu amb el robot, poseu els ingredients secs i les dues cullerades d'oli al recipient (qui vulgui anar per nota, pot fer servir l'oli d'all i llima que explicava l'altre dia), més 250 mililitres d'aigua. Feu-ho pastar fins que quedi una bola que es desenganxa de les vores del recipient, i que està lleugerament enganxosa quan la toqueu. Si us queda seca, aneu afegint cullerades d'aigua. En cas contrari, tireu-hi una mica més de farina. La textura ha de ser una mica "xicletosa" (perdona'm, Pompeu). Si ho feu a mà, remeneu-ho amb una cullera de fusta fins que arribeu al mateix punt, o fins a que espesseixi tant que us toqui procedir amb els dits. Sigui como sigui, quan arribeu al punt esmentat, enfarineu una mica un marbre de la cuina i pasteu suaument fins que us quedi una bola. Unteu amb l'oli restant un bol, fiqueu-hi la pasta a dins, filmeu-ho i deixeu-ho entre una i dues hores en un lloc arrecerat. Mireu una peli. Acabats els títols de crèdit, la pasta hauria d'haver augmentat fins el doble de la seva mida. Talleu-ne la meitat, la poseu en una bossa de plàstic que tanqui hermètica i la fiqueu al congelador per a un altre dia.

Torneu a pastar suament la pasta i deixeu-la, feta una bola, sobre una superfície enfarinada, tapada amb uns quants draps de cuina. En els vint minuts que ha de durar això, preescalfeu el forn, tan alt com us permeti (el meu arriba a 250 graus). Si teniu una pedra d'enfornar pizza, feu-la servir, si no, tingueu a mà una safata de forn. Aprofiteu per fer una salsa, o pareu taula. Estireu la pizza tan com pogueu sobre la safata i enforneu-la. El temps variarà (en el meu cas van ser uns dotze minuts), però aneu vigilant-la. El formatge ha de començar a torrar-se i les vores han d'haver-se enfosquit, vorejant el cremat.



Bonus track: Sobre la salsa i els guarniments

Si teniu el dia gos, un pot de salsa d'espaguetis fa el fet, però el meu sofregit de tomàquet ràpid consisteix  a fregir una mica de ceba, fins que sigui transparent, i afegir-hi un pot de tomàquet a trossos, escorregut, unes quantes cullerades de tomàquet concentrat, un raig de vi, i herbes variades (potser amb un parell d'olives negres, si n'hi ha un pot obert a la nevera). Durant els vint minuts del segon llevat, ho deixeu coure a foc baix i ja estaria. D'això en surt prou salsa per a dues pizzes de 28 cm.

Important no passar-se amb el tomàquet o us quedarà la pizza remullida. Un truquillo és posar el formatge sota el tomàquet, per a que ailli la pasta de la humitat. El que hi col·loqueu a sobre és cosa vostra, però si coroneu la pizza amb espinacs o herbes fresques, espereu-vos fins a que estigui acabada de fer o se us socarrimaran. Només us queda mirar el darrer capítol de Lost, que un gat s'us apalanqui sobre les cames, i la nit de dissabte tranqui serà tot un èxit.

dilluns, 15 de març de 2010

Tòfones

Ahire, de pura casualitat, vaig enganxar aquest reportatge de La 2 sobre el cultiu de la tòfona a Terol. De com un bolet pot canviar la cara d'una comarca. De com allò que mengem afecta la vida dels seus productors. I si no us venen ganes de cascar-vos uns ous farrats amb tòfona després de veure'l, és que no teniu sang a les venes!

NOTA: El vídeo funciona quan li sembla. Per tant, deixo el link a la web de RTVE, que misteriosament està resultant més fiable...

dilluns, 1 de març de 2010

Call me Umbral (he venido a hablar de mi libro)


Imatge treta d'aquí

Ara ve quan us enfadareu amb mi perquè no puc aportar més dades, ben bé fins el mes de Juny (com a molt aviat), sobre l'anunci que estic a punt de fer. Però malgrat aquest post només sigui un titular, no me'n puc estar de compartir amb vosaltres una notícia que em fa molta il·lusió.

Avui he signat el contracte del meu primer llibre de cuina.

No us en puc donar més pistes, per voluntat expressa de l'editor, i més quan jo, que he estat a l'altre costat de la barrera, odiava que els autors avancessin els seus projectes per internet abans no ho fes el departament de premsa de l'editorial. No us en puc explicar molt més, perquè com diuen a les pelis de mafiosos us hauria de matar, però és que si callo rebento!!!!

Coses que sí que us puc explicar sense incòrrer en spoilers:

- És un projecte que duré a terme amb dues persones més, dos bons amics que en saben molt, moltíssim del tema del llibre (i no, no són blocaires gastronòmics). Vam començar a gestar-lo pels volts de Nadal, i ja hi estem treballant.

- No serà un llibre de cuina estàndar, això us ho garantim. És un llibre entre l'assaig social i el receptari, sobre un tema molt concret. Per tant, no és la novel·la que estava escrivint ni "el llibre de Baixa Gastronomia" (eh, que si algun editor hi estès interessat, sóc una dona fàcil i tinc molt d'amor -literari- per donar).

- Caldrà provar moltes receptes, i més endavant és possible que us demani ajut per fer-ho, prèvia signatura d'un acord de confidencialitat. De moment, encara no estem en aquesta fase.

- La data de sortida està per veure, però la intenció és que sigui cap a la tardor.

I de moment, no gaire més. Cal que us digui que estic 50% il·lusionadíssima, 50% acollonida davant la feinada que m'espera (ens espera)? Cal que us expliqui que sense aquest blog no hi hauria llibre? Cal que us justifiqui que no hagi pogut callar-m'ho? Em debato entre l'alegria i la por. Per sort, sé que sereu aquí.