diumenge, 27 de febrer de 2011

Bulgur a la crema (amb porros o espinacs)


En els fòrums més amagats d'internet, a les cambres més ocultes de les sales de xat dels hackers, es comenta -sempre en veu baixa, sempre intentant que ningú ho senti- que hi ha un Sant Graal, on metablog invisible (en algunes versions, és un disc dur) on van a parar tots els posts que els blocaires gastronòmics no acaben mai d'escriure. Déu sap que en quatre anys que té aquest blog, he fet les meves contribucions a aquest tresor-sota-la-muntanya, però hi havia una recepta que em sabia particularment greu de deixar abandonada i és aquesta del bulgur.

El bulgur no és un cereal. O vaja, sí que ho és, en la mesura en que ho són els spaghettis. És una pasta en forma d'arròs, vaporitzada, feta sovint d'espelta o blat dur. S'empra a tot l'Orient Mitjà i la trobareu a les botigues de dietètica. Jo em vaig comprar la bossa de bulgur primigènia fa dos estius, a Egipte (amb pedretes extra que calia cercar abans de cuinar), i vaig emprar-la en aquesta recepta de Mark Bittman que veieu en dues variacions. Les fotos són d'aleshores, i la mostren en una varietat totalment vegana -la de porros, que portava crema de civada, un dels substituts més tolerables de la llet- i en versió carnívora -la d'espinacs, a la que vaig afegir unes gambes cuïtes per acabar de fer la torna. Si no n'havia pujat la recepta fins ara és ben bé perquè em feia ràbia que només la tenia amb les mesures en "cups" i em feia ràbia. Aprofitant que avui n'he tornat a preparar una cassola -me n'arriba l'olor mentre reposa, com de nous, més assertiva que la de l'arròs o la pasta- he mesurat els ingredients i així reparo la injustícia.


Bulgur a la crema (amb espinacs o porros)

Ingredients

3 cullerades de mantega o oli
1 ceba, tallada fina
200 grams d'espinacs nets o un porro gros, net i tallat fi.
220 grams de bulgur
250 ml de llet, crema de llet o crema de civada.
1/2 litre d'aigua o brou vegetal (Atxum, potserdepastilla, atxum. Jesús!).
Sal i pebre negre
Opcionalment, un xic de nou moscada (per a la versió amb espinacs)

Poseu l'oli o la mantega en una cassola a foc mig. Quan el greix sigui calent, aboqueu-hi la ceba i remeneu-la de tant en tant fins que sigui tova (cosa de cinc minuts). Afegiu-hi els espinacs o el porro i deixeu-ho coure uns tres minuts més, fins que s'hagi "marcit". Abaixeu el foc, afegiu la resta d'ingredients, tapeu-ho i deixeu-ho fer xup xup deu minuts més. Aquí va ser quan vaig tirar-hi jo les gambes cuites. Treieu-ho del foc i deixeu-ho reposar encara un quart d'hora, fins que el bulgur sigui tou. Se us aguanta un parell de dies a la nevera, i contra pronòstic, es reescalfa molt bé, cosa que el fa un bon plat de tàper.

4 comentaris:

MªJose-Dit i Fet ha dit...

Acabo de confirmar la meva ignorància...pensava que el bulgur era un cereal així que la teva entrada m´ha vingut molt bé!!! petonets

Irene ha dit...

Quina gràcia, veig que el Sant Graal és més gran del que em pensava. El meu graal té forma de carpeta virtual i es titula "Receptes de dudosa publicació" :)
Gràcies per fer-me coneixer el bulgur. El nom em sonava però la veritat és que no tenia massa idea de què era...

Massitet ha dit...

Ei, gran post! M'agrada la idea de les receptes perdudes!! Ja se on són les no-fetes! jajajajaja

I no tenia ni idea de què era al bulgur, però m'has despertat la curiositat... El provaré!

Una pregunta: aguant la prova-del-tuper-per-a-l'endemà?

Bentornada, Mar Calpena! N'hi ha que et trobàvem a faltar! ;-)

Salut

surfzone ha dit...

Jo tampoc en tenia coneixement, creia que era quinoa (tot i que avui mateix n'hem menjat, encara creia que era el mateix).