diumenge, 10 de juliol de 2011

Bompas & Parr, entre Willy Wonka i Norman Foster

(c) Jellymongers.co.uk

De tant en tant enganxo -o enganxava, crec que ja no el fan- a La 2 un programa canadenc (sí, a més sirop d'auró i policia muntada, també tenen tele) que es diu Mixeur, sobre gastronomia i, majoritàriament, disseny. L'altre dia van fer un reportatge sobre uns bojos de la gelatina que es diuen Bompas and Parr i que signen les seves creacions amb el nom de Jellymongers. Un d'ells va estudiar arquitectura, tots dos tenen l'aire irresistiblement pijo/poc viril/excèntric de certa classe de britànics capaços de pronunciar tots els sons vocàlics de l'univers quan diuen la paraula "hello", i es fa difícil de dir si que el fan és una immensa broma situacionista o en realitat es tracta d'una proposta artística seriosa.

(c) Jellymongers.co.uk

Com, si no, s'explica un maqueta detallista de la catedral de Sant Paul o de l'aeroport de Madrid feta de gelatina? O un event en el que van muntar un llac de pontx, un altre en el que van construir una cova de sucre o un tercer en el que van construir una cascada de xocolata? O que creessin un núvol de gin tònic inhalable que omplia tota una habitació? Seria molt fàcil desacreditar-ho com una simple frivolitat, però aquests nanos són molt seriosos: Han publicat ja un llibre sobre la gelatina (pel que se'n pot fullejar a Amazon.co.uk, bastant dens, valgui l'expressió), en tenen un altre sobre còctels en preparació, i no paren de crear històries, com la recreació del famós xiclet de Willy Wonka que anava canviant de gust o un àpat basat en darrers sopars famosos, com el del Titanic, o un altre inspirat en Alícia al País de les Meravelles. Mentre, han començat a vendre a preus desorbitats els seus motllos, que produeixen amb un programa de CAD i una impresora en 3D com les que fa servir la indústria aeronàutica. No està mal, si considerem que quan van començar no els van concedir una parada al mercat de London Borough amb l'argument que "la gelatina no ven". Només el temps dirà si es quedaran en càtering per rics avorrits o seran els primers en rebre el Premi Turner per una gelatina. La seva, en qualsevol cas, sembla no trontollar gaire.

3 comentaris:

starbase ha dit...

Divertidíssim i sensacional. Ara que jo mai els hagués pres seriosament si no t'hagués llegit.
Però quan baixagastronomia dubta l'starbase es desfà en un mar de dubtes.

El que em sembla és que aquests nois han entès que la gelatina és més aviat limitadeta com per viure unes dècades i estan ampliant camps d'acció. El de la pajarita és total.

Mar Calpena ha dit...

Estem d'acord, sóc fan del de la pajarita. Sobre tot quan per dir la paraula "bizarre" empra uns divuit segons en fer la "a". A mi m'encantaria anar a alguna de les seves coses...

Angus ha dit...

Me he quedado de piedra, de piedra gelatinosa.