dimarts, 5 de juliol de 2011

Pastís d'albercoc + sopa de meló (o, els excessos es cuinen)

No cal fer un postdoctorat en antropologia per intuir que una de les funcions primigènies de la cuina era conservar els aliments sobrers. Algun avantpassat prehistòric va deduir que les coses, passades pel foc, es podreixen més a poc a poc. I allò maximitzava les collites escadusseres d'aliments que anaven recol·lectant. No hem avançat gaire: aquests dies les fruiteries viuen el seu esplendor anual, i és fàcil caure en la temptació de comprar massa de tot. Que és el que em va passar fa una setmana, quan vaig tornar a casa amb un carro de préssecs, prunes (de dues menes), albercocs, meló, cireres, plàtans, herbes fresques...

El meu entusiasme, però, aviat es va traduir en remordiment -el meu entusiasme ja tendeix habitualment a traduir-se en remordiment, potser per haver estudiat a un col·legi de capellans- i vaig començar a donar voltes sobre com fer servir aquell bé de Déu (veieu?, altre cop l'educació judeocristiana). Així que vaig emprendre una ràtzia pels meus llibres de cuina i vaig fer dos cops les dues receptes que avui us exposo. La primera és un pastís d'ametlles i albercoc basat en un de pistatxos que explica la Molly Wizenberg (àlies Orangette) al seu llibre A homemade life. Va triomfar com la beguda-de-cola-el-nom-de-la-qual-no-ha-de-ser-esmentat. La foto que en veieu aquí és de la segona tanda, que vaig dur a casa de ma mare per a plaer d'ella i de la meva tieta. El tipus de pastís que us espereu que us serveixin a una teteria de Shropshire o a un café de París amb tovalles de quadrets Vichy, delicat i no gens embafador, i que a sobre treu partit del contrast entre l'acidesa i la frescor dels albercocs amb la suavitat i la dolçor de l'ametlla.

Pastís d'ametlla i albercoc

Ingredients

125 grams d'ametlles sense torrar o de farina d'ametlla.
3 ous
2 culleradetes de llevat
5 o 6 albercocs
125 grams de farina
Un polsim de sal
125 ml de llet
115 grams de mantega
200 grams de sucre
Una cullerada de mel
Una culleradeta d'extracte de vainilla

Preescalfeu el forn a 180º. Unteu un motllo amb mantega, cobriu-ne el fons amb paper de forn, unteu-lo també amb mantega i enfarineu-lo (o se us enganxarà el pastís). Deixeu la mantega a fora la nevera, que us interessa que estigui pomada. Piqueu les ametlles, si no les heu comprat picades, fins que quedin ben fines. Barregeu-les amb la farina, el llevat i la sal.
Talleu la mantega en trossos petits i barregeu-la (a ma o amb la batedora) amb el sucre fins que quedi com una crema blanquinosa. Afegiu a aquesta barreja els ous d'un en un. Afegiu-hi la barreja de farina i la llet i la vainilla, anant alternat en tres tongades i sense tornar-vos bojos barrejant. Aboqueu la pasta al motllo.
Talleu els albercocs per la meitat i treieu-ne el pinyol. Poseu en el centre de cada un una mica de mel. Feu-vos una minicomposició de lloc mental per saber com els distribuireu en el pastís (potser us en caldran sis, o potser amb cinc ja fareu), i poseu-los, costat embadurnat cap a munt, el motllo. Enforneu-ho de 35 a 40 minuts. Els albercocs desapareixeran, però ja és la idea. Retireu del forn quan un escuradents surti sec del centre. Deixeu-ho refredar sobre uns estalvis deu minuts, passeu un ganivet esmolat pel voltant del motllo, treieu el pastís i deixeu que s'acabi de refredar abans de tallar-lo.

L'altra recepta és un clàssic de l'estiu: la sopa de meló. De sopes de meló n'hi ha a patades pel món, i bàsicament totes passen per barrejar meló i iogurt. Jo em quedo amb la versió que aquí us presento, que al seu torn és una adaptació d'una del Mark Bittman. Crec que possiblement és la recepta més senzilla que ha aparegut mai en aquest blog, però que això no us freni: a l'estiu no té rival.


Sopa de meló

Ingredients

1 meló petit (tipus Gàlia o Canteloupe)
2 iogurs (que poden ser perfectament desnatats, per un cop a la vida)
60 ml de llet
3 o 4 fulles de menta
Dues cullerades de suc de taronja
Un polsim de sal.
Un polsim de pebre vermell picant.
Tomàquets secs o tires de pernil o pistatxos picats per guarnir

Sabeu pelar i treure els pinyols a un meló? Doncs ja teniu mitja recepta feta. Després cal que el talleu relativament petit i el tritureu finet amb la resta d'ingredients, menys el guarniment. No perdeu el temps a colar la menta, no perdeu el temps a macerar el meló, no perdeu el temps a pensar: per a la única cosa que val la pena que espereu és per a servir-la. Un parell d'hores de nevera i no li cal res més.

5 comentaris:

el taller de cuina ha dit...

Tu ves fent receptes amb fruita i verdures q a mi aquesta setmana ja me n han caigut dues caixes. I jo encantada mentres no se'm facin malbé. :-)
El toc dolç i a la vegada acid de l'albercoc m'encanta als pastissos!

Marta ha dit...

Quines dues recptes més profitoses! Possiblement la del meló caurà aviat, serà que tinc mig meló a la nevera????
Ptnts guapa!!

starbase ha dit...

Mar, de debó, perque ens tens tant a dieta dels teus escrits?

Si es que són boníssims i divertidíssims. Tenen més guspira que la beguda del-nom-que-no-es-pot-dir!!
Per favorrrrrrrrrrrrrrrrrr!!!!

Queti B. ha dit...

A mi també em passa, que -vivint enfront d'un mercat, veges si la temptació és minsa- m'emocione amb la fruita i la verdura, i acabe tenint la nevera pleneta a vessar. Idees com aquestes em vénen molt rebé, i tant el pastís com la sopa els afegiré a la llista de pendents urgents. Moltes gràcies, Mar!

surfzone ha dit...

La sopa te la regalo: odio el meló... però el pastís, venint de l'Orangette, ha de ser bo, deliciós :-)