dilluns, 19 de novembre de 2012

Cupcakes: diguem no

A ell també n'hi van oferir un.
Ja feia molt de temps que em molestaven les cupcakes, però avui crec que he posat els peus al meu Hotel Overlook particular i quan, tot esmorzant, he sentit que en parlarien als Matins, i m'ha arribat el link a una fira de pastisseria, he creuat un Rubicon mental. Prou. Prou. I més prou. O agafo la destral i no responc. Aquest és el decàleg la llista de onze raons per les quals NO aguanto les cupcakes (amb una concessió a la dosi anual, que, com en el cas del McDonalds, té efectes homeopàtics).

1- Són un 'hype'. Fa dos anys, ningú no parlava de cupcakes. Possiblement, d'aquí dos anys, ningú no en parli. Ara mateix, no hi ha res més. Parlem d'una bombolla dels 'cupcakes' que m'atreviria a dir que és pitjor encara que la del gin tonic. M'hi jugo els nassos que als hipermercats del polígon n'hi ha ja. I no em feu parlar de la sempre originalíssima i arriscada indústria editorial i l'allau de llibres sobre el tema.

2- Són infantiloides. Sembla que no sigui cupcake si no és rosa. O si no té la puta Hello Kitty a sobre (sí, mama, he dit Hello Kitty). O brilli-brilli variat. Fotre's a la boca coses de color llampant i purpurina després de l'edat de tres anys em sembla patològic (qualsevol mare de profit et fumbria un carxot). Tota l'estètica dels cupcakes remet a un univers infantil i suau, com d'escenes retallades d'Amélie, però en pastís. I això ens porta al següent punt.

3- Són masclistes. Bill Clinton va estar a punt de perdre les seves primeres eleccions quan la Hillary va dir que ella no era la típica dona que es queda a casa fent galetetes. Guionistes: sóc un coi de dona adulta. Quan em van malament les coses en la feina, l'amor o la família, no necessito fotre'm un litre de gelat, un pastís, o molt menys, un cupcake per superar-ho. Si la vida te vasilah tú te callah y lo asimilah. Si cal, podria potser donar-li a l'ampolla. Però a una aberració plena de sucre, cors i nata muntada, no. Ah, en un altre ordre de coses, i a risc de que se'm qualifiqui a mi de masclista us xivaré un truquillo Cosmopolitan: si ell menja cupcakes és que probablement també menja cigales.

Cupcakes: No només pels cavalls
4- Són imperialistes. Pronuncia-ho amb mi "capqueeeeeic". Així, allargant la segona síl·laba i amb cantarella. "Capqueeeeeeeic". Com si enlloc dels dos anys d'anglès que et van aprovar per pena a EGB, haguessis estudiat un màster en literatura comparada a Massachusetts. Quan en tinguis dominada la pronúncia, puja un nivell dient "béiqueri", perquè els capqueeeeeeics no es venen MAI en forns, granges, obradors, fleques, pastisseries o confiteries, sinó SEMPRE SEMPRE SEMPRE en béiqueeeeeeris.

5- Són molt ensucrades. D'acord, de cupcakes n'hi ha de moltes menes, generalment basades en pastissos clàssics nordamericans, o, més senzillament, en un coi de madalena, farcida amb alguna cosa dolça i recoberta d'alguna glaça meitat sucre, meitat formatge. Però totes solen ser dolces, dolcíssimes. Clar, el tema és fàcil de veure: hi hauria una dissonància cognitiva molt bèstia si de cop i volta el gust fós subtil.

6- Estan sobrevalorades. Cap de les complicades tècniques que fan que la rebosteria sigui tant un art com una ciència intervenen en la seva elaboració. Si saps obrir un paquet de madalenes i untar-les amb Nocilla, saps fer cupcakes. Fer cupcakes i pensar-se que un és pastisser és com fer servir Instagram i creure's Robert Capa.

El meu nom és Legió
7- Maten la resta de pastissos. Fem una prova: si vas pel carrer menjant-te un xuxo o un croissant, seràs qualificada instantàniament de gorda/o. Si vas menjant un cupcake, ets glamurosa i estilosa (però amiga: ets una vacaburra igual). A les beiqueeeeris el capqueeeeeic és hegemònic. Només petites variacions sobre el tema (veure punt 10) igual de llastimoses. Per no esmentar que els cupcakes són profundament antiintelectuals: cada cop que en mengeu un, un pastís tradicional desapareix de les pastisseries.

8- Agraden a cert tipus de gent. Cupcake i ninyatisme van de la ma. Hi ha un eix del mal estètico- diabòlic que inclou el nailart, la robeta pija, els pintallavis de marca, fer ganxet, veure Sexe a NY i, mal de tots els mals, menjar cupcakes. Un eix que es creu dolç i delicat, malgrat siguis una mala pècora més xoni que les de Gandia Shore. Que sí, que no totes les consumidores de cupcakes seran així. Però l'estereotip és ben real.

9 - Són un placebo. Diuen els economistes que hi ha un índex, el de pintallavis venuts, que indica l'impacte de les crisis. La teoria és que quan no ens podem permetre grans luxes, augmenta la despesa que fem en els petits (en el cas dels homes, es diu que hi ha un índex similar amb les corbates, però no està tan clar). El cupcake, en aquest sentit, és alleujament ràpid: accessible econòmicament, no cal cuinar-lo (o no cal saber-ne gaire), crida l'atenció visualment, es pot sostenir amb una sola ma, i atipa. Els mateixos principis que el fast food.


10- Són caríssimes Dos euros amb noranta cinc. Per això.

11- Són la llavor del diable. Les capqueeeeics són el cap de pont de la invasió del negoci de la rebosteria cuqui (cuqui de bonic, i cuqui de cookie, un altre palabro que heu de dominar, com màfin -muffin-, popqueic -banderilla de pastís- i queictoper -cosa lletja que es posa sobre les capqueics per fer-les més lletges encara). Un cap de pont de la gilipollada, que, per la seva pròpia natura, viu en plenitud a Barcelona. Com sempre.

34 comentaris:

La Quinta de Luculus ha dit...

Olé! Olé i olé!

Mar! Amb un parell d'ovaris! i sense pèls a la llengua.

Només veure el cupecakes ens haurien de venir arcades...

Visca els carquinyolis! els bunyols! els xuxos! i les madalenes de tota vida... que em diguin gorda! Sí! sisplau! que les sombres de Grey ja les cedeixo gustosament... abans prefereixo allitar-me amb el suplement de El Mundo... , si he de caure tan baix que sigui amb arguments... ;)

Marta ha dit...

Un decàleg collunut!!! Però Mar, a part d'estar enfada amb els cupcakes...amb algú més??? Una bona descàrrega això si!!! Però potser ells no en tenen la culpa...és la societat a on vivim!!!! ptnts guapa

Rubén ha dit...

Plas, plas, plas, plas!!

Em trec el barret i m'alegra el dia! Per fi trobo a algú que reflexa el que penso de la super moda xaxi piruli dels "cupqueics".

Bravo!

Mar Calpena ha dit...

Maragda - És que en tenia el pap ple, sobre tot amb la de quantitat de coses bones que tenim (i insisteixo, una molt de tant en tant, vale, però...)

Marta - No estic enfada amb el món, o al menys no més del que és habitual en mi. És curiós perquè algú més m'ha fet el comentari de que és un tema social. Serà realment que els cupcakes són un síntoma d'altres coses?

Ruben - El xaxipirulisme és quelcom amb el que nopuidorrrrr

Sara Maria ha dit...

Visca!!! Algú ho havia de dir!!!! I a més, ben dit!

Marta ha dit...

Resumint, que n'has probat de fer mil vegades i no t'han sortit bé :P

Vanessa ha dit...

Genial!!

Mar Calpena ha dit...

Sara Maria - #algúhohaviadedir

Marta - Dolenta :D

Vanessa - Gràcies!

e ha dit...

T'agrairé eteeeeeeernament aquesta entrada! N'he menjat, clar, però... Coi de magdalenes amb pretensions... i això per no oblidar l'equivalent als cupcakes dins del món de les postals, l'scrapbooking... brrrr!!

En fi, no sé com he arribat a aquest blog, però m'alegro molt d'haver-hi arribat. Segur que acabo tornant!

emma ha dit...

ara mateix sóc la meg ryan a 'when harry met sally'.

sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, ..., sí

coi, MOLT REBÉ!

i molt bé tot el que dius del ganxet, sexe a NY, etc., i barcelona com a espai ideal per al cultiu d'aquestes imbecilitats de nous rics o, millor dit, nous moderns.

nomès un però... els putos cupcakes són llardosos i fastigosos. molt insans. lo más de lo más és quan els fan amb 'nata vegetal'. PUAG.

per cert, al facebook hi ha un grup que es diu alguna cosa tipus 'un cupcake es una puta magdalena venida a más'.

ohhh, què de gust que vaig a dormir. hi ha una mica de sensatesa al món!!! gràcies!!!

Francesc ha dit...

Mar, si estigueres al meu costat, ara mateix et faria una besada a la galta!! (Si tu volies, i com a amics, és clar). M'ho he passat pipa llegint el teu decàleg. Jo encara no he menjat mai cap "capqueeeeeeeic" d'eixos, però n'he estat temptat. M'ha frenat sempre la gran quantitat de sucre que llegia a les seues receptes. A mi sempre m'han paregut les magdalenes de tota la vida, però carregades de bombo i estupidesa.
Gràcies. Faig meu el teu decàleg. Ets una crack escrivint!!! ;D

Yuliya Dovgopola ha dit...

Muy bueno, Mar :) No comprendo esa pasión. Como trabajo cerca de la Pedrera, un día fui a la tienda esa de cupceecs en la calle Provença cerca. Compré uno para probar. Bueno, no soy muy kuki :)

_Xisca_ ha dit...


Jo he estat pensant en això de que tot, lo des capqueics, fer ganxet, veure Sexe a NY etc. sí que es molt propi d'un tipus molt determinat de persona, no crec que sigui casual.

Idò jo me quedaré amb es quartos y ses ensaimades, au :D

Angus ha dit...

¡¡Jajajaja, suscribo el manifiesto punto por punto!!, aunque nunca he comido uno.
Además, cupcake rima con bukkake, y algunos hasta se parecen ;)

starbase ha dit...

Grandiós, un decàleg que val per vint!

manel ha dit...

fa temps que volia parlar-ne, però ja no cal. has exposat tots els arguments, i no poden estar més ben dits. felicitats!

Mar Calpena ha dit...

E - gràcies, espero que ens tornem a veure!

Emma- La nata de soja és c-a-c-a (dit això, la de civada, en sopes i coses així, em cola

Francesc - petó acceptat, i moltíssimes gràcies, me n'alegro que hagis rigut.

Yuliya - Sé qué tienda me dices, pero la dejaremos en un piadoso anonimato

Angus - :)

Starbase - No, que 20 raons no me'n surten, sajerao.

Manel - Crec que érem molts els malcontents de les cupcakes, no?

Mar Calpena ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Mar Calpena ha dit...

He estat pensant si contestar o deixar el comentari que ha deixat http://www.blogger.com/profile/10056527220793263265 insultant-me pel tema cupcakes. I he decidit que no. A casa meva entra qui jo vull.

Cuinetes ha dit...

Clar i català! Sí senyora!!!
Ens deixem endur per modes absurdes, estúpides i ridícules! I no pot ser! I a qui no li agradi que no llegeixi!
Felicitats de debó! De lo millor que he llegit els últims temps!!!

Nuni

Ada Parellada ha dit...

Maaar!!!! per quan la plataforma "matar el cupcake ens allibera"!!!!
molt bona l'entrada.
jo li vaig dedicar una columna al Criatures.

Veiem-nos un dia, guapa, que tot lu teu ho haig de saber a través del teu bloc...fins i tot això del projecte editorial!

petons

Ada Parellada ha dit...

ah! i genial això el comentari dels gintònics. Que també m'estan posant molt nerviosa....al final entre cogombres, fonoll i pastanagues ens fotrem l'hort en un got...

Mar Calpena ha dit...

Ada - És que darrerament, la meva vida és un tango... No vaig llegir el tema del Criatures (la manca de descendència fa que no en sigui massa lectora), però estem d'acord en que el tema ens pot, oi? Bon any, maca, i que segueixis triomfant (ja m'ha arribat que la presentació del Sal de Vainilla va anar molt bé ;-))

Agora ha dit...

Soy pastelera y considero un abuso de precio y mala calidad en el 99% de los cupcakes... Hay sitios que sólo se dedican a hacer eso y no están del todo mal los que van con crema de queso... Pero la pasta de azúcar que le ponen para hacerlos más cuquis... Es puro azúcar y glucosa de un sabor que no entiendo como la gente se come tartas enteras de eso... Luego están las pastelerías o fornets que no quieren ser menos pero que te lanzan una Magdalena con nata y lo ponen como cupcake que eso me parece más ridículo aún... Me parece muy heavy que en un país de grandes cocineros y de grandes productos que tienen un sabor increíble la gente tenga que caer en el rol comercial de EEUU y gastar el poco dinero que les queda en esa m... Por cierto mira en l sección de ''tartas'' del carrefour.... !!! Indignante para una pastelera y consumidora... Por eso emigro a Francia porque allí no de abandonan por un cupcake!!

Mar Calpena ha dit...

Agora, te agradezco muchísimo tu comentario, viniendo de alguien de tu sector. Yo valoro realmente el trabajo que hacéis la gente que sabéis del tema -sería incapaz de hacerla yo-, entiendo que en los propios cupcakes hay calidades distintas, pero me fastidia cuando me intentan colar churras por merinas (por no hablar del marketing desmedido que rodea al asunto). Te deso la mejor suerte, y espero que tu estancia en Francia sea provechosa per temporal :D

Cristian ha dit...

primer de tot t'haig de felicitar per la critica, soc pastisser i tots els colegues d'ofici amb qui he parlat sobre el tema pensem el mateix. He trevallat a frança i s'en riuen de com pot ser que es faci popular una cosa tant cutre amb el nivell k hi arriva haveri al nostre pais, pero esclar nomes veient la incultura k hi ha i l'ignorancia ten pot fer una idea.
Gracies per declarar molt be el que pensem molts dels pastissers
GRACIES

Anònim ha dit...

dan pena

Pigscuit ha dit...

Parece que se ha puesto de moda criticar a los cupcakes. No mola demasiado teniendo en cuenta que hay gente muy formada que se dedica a ello de forma profesional y, con artículos como este, básicamente, estás destrozando su trabajo. Te voy a rebatir todo lo que has dicho punto a punto, espero que no te moleste.

1. El hecho de que algo esté de moda no significa que, automáticamente, sea malo.También es un hype, por ejemplo, hacer blogs de cocina.

2. Obviamente hay distintos tipos de decoraciones que no son necesariamente infantiles. En cualquier caso, prefiero la apariencia de un cupcake a la de una torrija. No acabo de entender cuál es el problema de preocuparse por hacer las cosas bonitas. En cualquier caso, va a gustos, y que su aspecto no te guste a ti no significa que sea malo.

3. Lo machista es rechazar sistemáticamente todo lo que sea femenino. Generalmente los cupcakes no llevan nata montada.

4. Ok, paremos de comer todo lo que no sea español, porque es malo: adiós al sushi, la pasta y la pizza, los crepes y un largo etc. También dejaré de ver Juego de Tronos o Homeland para ver Física o Química, maldito imperialismo!

5. Aquí estoy de acuerdo, en general son bastante dulces. Si no te gustan las cosas dulces pues...no comas cupcakes.

6. Aquí ni voy a comentar porque dejas manifiesto que probablemente no sepas demasiado de lo que estás hablando. Sólo te digo que mires recetas de cupcakes y de magdalenas y las compares...en aprox. 5 minutos verás las diferencias.

7. Este punto ni siquiera lo has argumentado...Hay tiendas especializadas en cupcakes y, en la mayoría de panaderías tradicionales, siguen haciendo pasteles tradicionales. Igualmente reivindicar lo tradicional porque sí, sin que necesariamente sea mejor, no tiene sentido.

8. Seguro que ahora estás pensando que todo esto te lo escribo porque soy una mala pécora, jajaja. También he detectado cierto patrón en la gente que se dedica a escribir artículos criticando los cupcakes y el fondant, pero no me gusta ir insultando indiscriminadamente.

9. En este punto dices que son baratos, en el siguiente que son caros. Lo de que son baratos, se sostienen con una mano y llenan es también aplicable a los tradicionales croissants, magdalenas, bollos, etc.

10. Teóricamente, un cupcake equivale a una ración de pastel, que normalmente cuesta por encima de los 3 €. Otra cosa es que haya sitios en los que los hacen minúsculos o que hacen el churro que has puesto en la foto... Tb te cobran 5 euros en una discoteca por una coca cola.

11. ¿Esto es un argumento? Habría molado más que dijeras que los cupcakes los inventó Bin Laden.

En fín, podrías haber dicho muchas cosas malas y reales, como que engordan y tienen cualidades nutritivas más que cuestionables, que generalmente llevan colorantes, que los ingredientes para hacerlos (cápsulas, sprinkles, etc.) tienen un precio desorbitado....Pero para qué, no??

Insisto en que espero que este comentario no te enfade, pero me parece un poco exagerado demonizar como lo has hecho a los cupcakes y la gente que los consume. Y la palabra demonizar le va que ni pintada, porque básicamente has dicho que son malos sin dar demasiados argumentos reales.

Carla ha dit...

Sabes de lo que hablas? no se te ve muy informada del asunto y no aclaras bien, aunque cada uno tiene su punto de vista

Mar Calpena ha dit...

Pigscuit,

Hola. En primer lugar decirte que te agradezco que hayas tomado el tiempo de mandarme un comentario tan trabajado, porque la mayor parte de gente que está a favor de los cupcakes no lo ha hecho y sólo se ha limitado a dejar frases tipo la de Carla (debajo de ti), con diferentes grados de mala educación y sin aportar nada al debate. Paso a rebatir tus argumentos (y, en cualquier caso, no te considero una mala pécora por disentir conmigo, si bien alguno de tus argumentos me parece algo pasivo agresivo). Perdona si me lío en la numeración al contestarte, porque lo estoy haciendo con prisas y de una tirada.

1- Si lo que quieres decir es que hago mi blog por hype, llevo seis años con él. Del tema cupcakes, no que algo esté de moda no lo hace malo. Pero tampoco mejor, ni lo otorga un valor. Es más, la moda, siendo per se efímera, me hace desconfiar del valor como clásico de las cosas.

2- ¿Bonitos? Bueno, va a gustos, como dices. Creo que confundes kitsch con bonito.

3-¿Y todo lo femenino es rosa o de colorainas? Perdona, me niego a creer eso. Y sí, es un argumento machista.

4- Yo no digo que sea porque es extranjero, lee bien, y no tergiverses mis palabras. Digo que es porque el origen es anglosajón y llegan a través de la cultura popular, se han hecho más conocidos. No veo que haya una fiebre por el strudel o por la halva.

5- Sí que sé de qué hablo. No me fastidies. La base, almenos técnicamente es la misma. Que luego un cupcake vaya relleno y lleve una cobertura de lo que sea (fondant, queso o nata: lo de la nata NO es invento mío) no lo convierte en algo significativamente más complicado.

6- ¿E ir de cabeza por la novedad sólo porque es novedad sí lo tiene? Me encantaría ver como se recuperan y triunfan cosas que forman parte de nuestro patrimonio. Pero no veo ni respeto ni ganas de aprender por parte de nadie, y no interesa lo que no es fácil de resumir en cuatro líneas. Lee al sociólogo Guy Debord hablando sobre la sociedad del espectáculo. Y no, no es cierto, sabes de sobras que ahora en casi todas las tiendas tradicionales se venden cupcakes.

7- Como te he dicho, no creo que seas una mala pécora. De hecho, si lees bien, lo que estoy diciendo es que tomar un cupcake como símbolo de ser una persona dulce, moderna y agradable no es más que eso: una forma de caracterizarse fácil.

9/10- Lo que digo es que son accesibles de precio, pero caros para lo que son. Insisto, hacer un cupcake, digáis lo que digáis, no tiene la dificultad técnica de otras preparaciones. Y la ración NO equivale a la de un trozo de pastel ni en los casos más grandes.

11- Sí, es un argumento. No me gusta este tipo de pastelería, y no me gusta que los cupcakes hayan propiciado que esté en todas partes.

En cualquier caso, lo que escribí es un artículo de opinión. Los hechos son sagrados y las opiniones son libres, reza la vieja máxima del periodismo. Espero haber puntualizado alguno de los hechos y haberte aclarado mis opiniones. Un saludo.

Mar Calpena ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Mar Calpena ha dit...

Carla-

¿Y tú, sabes de lo que hablas? Porque de ortografía y educación sabemos que vas floja... Si no estás de acuerdo conmigol, rebáteme lo que pienso, como Pigscuit, o no me trates de ignorante porque te pones en evidencia.

Queti ha dit...

Magistral! M'ho he passat pipa llegint-te, tot i que amb retard. Tens moooolta raó (excepte en això del ganxet: es pot fer punt de ganxo i ser antipijismexonicupqueic (jo m'hi he enganxat fa poc, al ganxo,cosa que em semblava impossible, tan refractària era ;-)).
Veig aquestes magdalenes ensucrades i m'agafa un mal; que diferent de la rebosteria dels forns, dels pastissets de moniato, de la coca de llanda... Mmmm!
Gràcies per escriure tan rebé i per la claredat d'idees que demostres.
Besets

Marc Mateos ha dit...

Jajajajajaja